El Ball del Xai Be

Els inicis

El Ball del Xai Be és una dansa de pastors que es balla a Olot cada Setmana Santa. Segons diuen unes notes històriques de Mossèn Pere Valls d’Olot i que figuren a la biblioteca de la vila, sembla ser que era prou conegut en el passat. Els pastors van vestits amb pell de xai i ballen mentre fan sonar uns bastons llargs. 

Com apunta el folklorista Joan Amades, a les regions properes al Mediterrani era habitual la realització de rituals relacionats amb la mort del be des de temps ancestrals, per acontentar els déus i demanar fertilitat. Posteriorment el Cristianisme va adaptar el simbolisme de l'anyell sacrificat dins la cultura religiosa. Tot i que aquesta tradició s'ha anat perdent al nostre país, menjar xai per Pasqua és una tradició pagana que avui en dia es conserva en molts països. Aquest podria ser l'origen de la dansa olotina. En tractar-se d'una dansa de pastors, es troben alguns elements en comú amb els balls de pastorets de la zona de Tarragona, però seria erroni englobar-ho en un mateix gènere, ja que tot i ballar-se amb bastons llargs, les dues danses tenen uns orígens, vestuari, coreografia i música molt diferenciats.

Segons l'etnògrafa Teresa Planagumà, les primeres referències del Ball del Xai Be daten de finals de segle XV, cap a l'any 1490. El dissabte de Pasqua, o dissabte de Glòria, els pastors de la zona es reunien a Olot per tal de participar en els actes de celebració de la Pasqua, generalment les processons que anaven a les esglésies.

En aquesta època era costum a la vila d'Olot fer una capta de nous, avellanes i diners, i a tal efecte es constituí una comparsa formada per alguns d'aquests pastors que realitzava una mena de ball de bastons. Així, doncs, acompanyats d'un flabiolaire que anava vestit com un bisbe, i que per això rebia el nom de Bisbe, els pastors ballaven pels carrers on passava la processó per recollir diners i confits. Un cop acabada la processó, es repartien els confits i les mones entre els assistents. Entre els pastors hi solia haver un xai gros. Quan aquest belava, els assistents responien al seu crit "Be" o "Xai Be".

Diu Joan Amades que era considerada una de les quatre meravelles de Catalunya, pel Ripollès, la plana de Vic i la Garrotxa. Veure la processó i els pastors ballar devia ser molt plaent pel públic, tal que hi havia la dita següent a la zona: "A Catalunya hi ha quatre glòries: la llonganissa de Vic, el Ball de la Posta de Manlleu, la Patum de Berga... i el Ball del Xai-Be d'Olot". Sigui com sigui, el que és segur és que es tracta d'una de les danses més antigues de Catalunya. Es va deixar de celebrar pels volts del 1850.
 

La recuperació 

Tot i la seva antigor, pocs documents hi fan referència, cosa que va dificultar molt la seva recuperació. Les poques referències que es conserven parlen de com evolucionava l'esdeveniment i com era la música, però no donen detalls de quines figures formaven la coreografia. L'any 1980 i 1981, un grup d'olotins disposats a recuperar la tradició van sortir al carrer vestits amb pells de xai i van ballar al so d'un graller vestit de bisbe, mentre el públic assistent els acompanyava amb espelmes enceses. La iniciativa, però, no va fructificar i el ball va tornar a caure en l'oblit.

A principis de gener del 2007, en Josep Mª Rifà Molinè, president de l’Esbart Olot i l'Àngel Girona Sunyer iniciaren una proposta feta per l’Àngel de recuperar el ball del XAI BE d’Olot. 

Es proposar a l’Esbart Olot, si volien ballar la dansa i ajudar a recuperar  la coreografia.

Acceptada la proposta en primer lloc es va adaptar la música original a les necessitats actuals. Es comptar amb el compositor local Josep Navarro, membre de l’orquestra  la Principal d’Olot que va fer els arranjaments, assessorat en tot moment per en Jordi Rubio, composant una versió instrumentalitzada per cobla, respectant sempre la melodia  original.

La coreografia, de la qual no se’n tenia cap documentació, va ser creada per  Jordi Rubio Serra, assessor artístic  de l’Esbart Olot i tots  els membres de l’Esbart .

El vestuari fou molt simple respectant lo tradicional es comptar amb una camisa de llana de quadres; uns pantalons de pana negra o marrón, amb una faixa negra; espardenyes de beta i per sobra una pell de xai en dos peces, una al davant i altra al darrera. Un pal llarg de 1,20mts. i gruixut acaba amb tot el vestuari.

L'ampliació

Arribar el dia 7 d’abril del 2007 dissabte Sant tingué lloc l’esperada recuperació del tradicional ball del XAI BE d’Olot.

La dansa fou ballada per dos grups de vuit balladors, comença amb un passeig, tot seguit d’una figura. Aquesta combinació de passeig i figura culmina al final de la dansa quan els balladors aixequen dos companys utilitzant els bastons que complementen els vestits de pastor. Els pastors enlairats criden “ Xai Be, Xai Be, Xai Be” mentre tot el públic correspon amb els mateixos crits. El ball acaba amb una corranda de sortida.

El ball, fresc i dinàmic, va ser acollit amb mostres de, satisfacció pel nombrós públic assistent, la qual cosa esperonà als membres de l’Esbart Olot a continuà treballant per, si es possible, millorar-lo. El nostra objectiu es que en futur aquest acte es consolidi com una cita ineludible de la celebració de la Setmana Santa Olotina.

L'any  2016, amb motiu de la celebració dels deu anys de la recuperació de la dansa, hem estrenat noves coreografies per acompanyar el ball tradicional, i així ampliar la festa. L'Agnès Algueró, que ens ha escrit la musica i l'Àlvar Borrell, director de l'Esbart, les ha coreografiat  i seran ballades per l'escola de dansa i balladors de l'Esbart. Creiem que és tan important recordar el nostra passat com mirar endavant i crear coses noves

Ball del Xai Be al MercèDansa 2016

 

Referències històriques

Mossèn Pere Valls, a les seves notes trobades a la Biblioteca Municipal d'Olot, explica (transcrit literalment):

"Una de les quatre antiguitats de Catalunya era el Xay Be d'Olot, el Ball de la Post de Ripoll, el Cap de Bou de Mataró y la Patum de Berga. Consistia la d'Olot o se formaba ab tres ó cuatre copblers vestits ab una pell de be al devant y una altre al darrera, el cap cubert ab una barretina bermella de les més llargues, anomenades de tres y al cap d'ellas penjaba un gran llas de cintas. Les posats en parelles y mig ajocats ballaban un ball semblan al ball de bastons, anaban a ballar devant les cases principals á fi de recullir algun dineret. 

Sortian el disapte y diumenge de Pasqua, en aquest dia anaban devant la profeso que sortia a set horas del matí del convent dels caputjins, (com hara surt d l'iglesia del hospital) hasta l'iglesia del Carme acompanyan la Verge Desolada ja de Pasqua, per trobarse ab son fill que sortia a receber a sa Sta Mare y aquesta li feya y fa encar tres reverencias, y un noyet vestit d'angelet posat sobre una decorada tambe li canta tres vegades acompanyat d'orquesta el Regina Geli Lebare. Tras de dites coplas seguian un grup de criatures, alguns portan sarró y samarra, les quals cuant el xay gros cridaba bee totas responian lo mateix be be. 

Entrada la profeso dins dels Carmelitas y posats al mix del claustre se menjaban la mona que portaban a la ma o d'intre'l sarró, entretan els frares los tiraben desde les finestres figues nous y avellanes qu'eran els dolsos d'aquells temps. 

Una particularitat, quant les criatures anaban a confessar per la Cuaresma els confesors [...] els donaban la penitencia d'una mona ab un, dos o tres ous que servien pel dia de Pasqua per anar al Xay Be. Aquestas era unas ofrenas ó uns panets baxos y al cim se posaban els ous mitg enfonsats y enrexats ab trosos de la mateixa pasta. 

Termina tan inocent espectacle después de l'instauració. La volgué restaurar en l'any 1844 y dura pochs anys sa continuació: faltaban els frares y les costums habien cambiat."

A les Notas Históricas de Olot, de l'any 1907, diu així: 

"Lo dissabte de Pasqua de Resurrecció en els moments que les campanas tocan la Glòria y se oíen per totes parts descargas de fusilleria en senyal d'alegria y per lo triumfo de Jesucrist Nostre Senyor que vencé de la mort [...]. En dit dissabte antes se ballaba lo xai-be que consistia en quatre homes grans que portaban una pell de xai al devant y altre al darrera, y una llarga barretina al cap ab un gros floch vermell, unes grossas sabatas ab correix, y uns llarch bastons en las mans y feian molts jochs saltant y ballant deyan ab veu grossa - Xay-be, xay-be -, acompanyant ab lo fluviol un musich que li deian lo bisbe. Corrian per tots los carrers acompanyats de quitxalla ab lo afany de recullir nous, avellanas y oreanas. 

Lo dia de Pasqua també assistía dit ball de xai-be en las professons que's fan lo dematí de dita festivitat."