Historia de l'Esbart Olot

 Història de l'Esbart Olot


Les primeres dades que disposem son del 23 de novembre de l'any 1928 en un festival artístic en que pren part l'Esbart Dansaire del Orfeó Popular Olotí.
       esbart de l'Orfeó Popular Olotí l'any 1928
                                                                             esbart Olot l'any 1960

L'any 1948, per primera vegada es nombre el nom de l'Esbart Olot; a partir d'aquí tenen uns anys de molts èxits i amb una participació molt inportant al mon de la cultura tradicional  i popular. L'any 1961, amb la mort del seu director el Sr. Sadurní Brunet es dissol  l'entitat.


L'any 1992, un grup de joves entusiastes i amants de la cultura tradicional, crearen   l'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa. La principal motivació d'aquest col-lectiu era la conservació i recuperació dels tresors de la nostra cultura que en forma de dansa popular s'han transmés de generació en generació.



Aprofitant la bona relació existent entre l'Escola de Dansa i l'Esbart de Sant Cugat, a més de la predisposició dels alumnes per investigar amb coses noves, es va decidir de donar forma a un altre repte: formar el primer grup de bastoners i grallers de les comarques gironines; era l'any 1994.



El dia 27 d'abril del 1996,en el sí de la mateixa escola, es recuperar el nom de l'Esbart Olot, amb una voluntad molt clara: divulgar arreu la dansa tradicional, convertint-la en espectacle i fent-la representable en escenaris de màxima categoria.

En aquests  anys d'existència, aquesta voluntat ha portat l'Esbart a representar els seus diferents espectacles arreu de Catalunya i a participar en Festivals Internacionals de Música i Dansa a les Illes Balears, País Basc, País Valencià, Aragó, Andalusia, Festival de música de Cantonigrós, Andorra, Portugal, França, Àustria...


Durant quatre anys, l'Esbart Olot també va estar participant en l'espectacle La Punyalada, una producció conjunta amb l'Esbart de Torroella de Montgrí, el grup folk Clau de Lluna i l'Agrupació d'Esbarts de les Comarques Gironines, basada en la novel·la homònima de l'escriptor garrotxí Marià Vayreda. Es va representar amb èxit en importants teatres i auditoris d'arreu de Catalunya.


Sota les ordres de diferents directors al llarg del temps, l'Esbart sempre ha intentat apostar per la dansa tradicional i de nova creació, integrant en els seus espectacles balls de coreògrafs tant reconeguts com Salvador Mel·lo, Albert Sans ,Manuel Cubeles, Eduard Ventura, Joan i Quim Serra entre d'altres, que han aportat força i dignitat a uns espectacles que de sempre s'han fet pensant en la qualitat d'allò representat a dalt l'escenari.



Al mateix temps s'ha procurat recuperar danses tradicionals de la nostra ciutat; l'any 2003 el Ball Pla d'Olot, dansa tradicional olotina del segle XVIII, concretament de l'any 1778.
El Ball del Xai Be, dansa de pastors que data del 1490, considerada una de les quatre tradicions més antigues de Catalunya. L'esbart Olot la recuperar l'any 2007


Ball Pla d'Olot 2003



Ball de Xai Be 2007




La primavera de l'any 2005 es va editar el  llibre  

Esbart Olot 1928 - 2005

on volem deixar constància del fet que a la nostra ciutat, i al llarg de molts anys, hi ha hagut un nombre important de persones que han treballat per la cultura i les tradicions del nostra país. Al mateix temps serveix aquest llibre per homenatjar les entitats, els directors, els balladors, les balladores i a totes les persones que, d'una manera o altra, han format part de l'Esbart Olot. Des d'un inici s'ha treballat perqué la dansa catalana no quede en l'oblit. S'ha procurat que els generacions més joves estimin i valorin el llegat dels nostres avantpassats, i esperem que una divulgació ferma i sincera sigui útil per consolidar la dansa com un espectacle digne de ser representat en qualsevol escenari.


Actualment l'Esbart està dirigit per Alvar Borrell, que al capdavant d'un grup de balladors joves (a partir de 16 anys) creen espectacles d'una gran bellesa plens de força, ritme, color i espectacularitat. Tot plegat dedicat a fer que la dansa Catalana esdevingui, per historia i mèrits propis, una representació pro genuïna de la identitat de la nostra terra.